MART

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del Déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com al "planeta vermell" o "planeta roig" a causa de la seva aparença vermellosa.

Mart

Aquest planeta té una forma lleugerament el·lipsoïdal, amb un diàmetre equatorial de 6.794 km i un diàmetre polar de 6.750 km, es a dir aproximadament tres vegades més gran que el de la Terra. A Mart trobem l’Olympus Mons, la segona muntanya més alta del sistema solar i la Valles Marineris, un dels canyons més grans.

Mart té períodes estacionals semblants als de la Terra, encara que les seves estacions són més llargues, perquè un any marcià és quasi dues vegades més llarg que un any terrestre.  El dia solar a Mart té, igual que en la Terra, una duració variable, això es deu al fet que els planetes segueixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol que no es recorren amb uniformitat. A Mart, la variació és encara més gran a causa de l'elevada excentricitat de la seva òrbita. L'any marcià dura 687 dies terrestres.

Mart té dos minúsculs satèl·lits: Fobos i Deimos,  són petits i de forma irregular i nomes son visibles des de el cel Marcià.

• Fobos mesura 27 x 21 x 19 km i gravita a 6.100 km d’altitud. Presenta un període de translació al voltant de Mart de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, per a un observador sobre la superfície del planeta, el satèl·lit  descriu un moviment retrògrad: surt per l'Oest i es posa per l'Est.

• Deimos mesura 15 x 12 x 11 km  i gravita a 20.000 km d’altitud. Inverteix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, doncs, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el satèl·lit es mogui lentament en el cel marcià: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'Est) i la seva posta (per l'Oest).

Satèl·lits de Mart

Fins al primer sobrevol reeixit de Mart el 1965 per la Mariner 4, molts especulaven sobre la presència d'aigua líquida a la superfície del planeta. Aquesta suposició estava basada en les variacions periòdiques de llum i taques fosques, particularment a latituds polars, que semblaven ser mars i continents. El 2005, dades d’un radar van revelar la presència de grans quantitats de gel d'aigua als pols i a latituds mitjanes. El rover Spirit va analitzar compostos químics de roques que contenien molècules d'aigua el març de 2007; el 31 de juliol de 2008, la sonda Phoenix va agafar una mostra de gel d'aigua directament en terreny superficial de Mart. L’evidència geològica proporcionada per les missions anteriors suggereix que Mart va estar cobert per aigua en algun punt de la seva història. 

Phoenix Mars