Venus és el segon planeta en proximitat al Sol.El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor.
Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda. Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l'anomena el "planeta germà" de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general.
Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d'àcid sulfúric, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible. La seva atmosfera és la més densa de tots els planetes terrestres.
Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra, però aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desèrtica amb roques en forma de lloses.
El sòl mostra proves de vulcanisme, i el sofre de l'atmosfera podria indicar que hi ha hagut erupcions recents. Tanmateix, encara és un enigma per què no es troben rius de lava al voltant de cap de les calderes visibles. Hi ha un baix nombre de cràters d'impacte, cosa que mostra que la superfície és relativament jove, amb una edat d'aproximadament 500 milions d'anys. No hi ha cap indici de tectònica de plaques, possiblement perquè la seva escorça és massa dura per subduir sense aigua que la faci més fluida. En comptes d'això, és possible que Venus vagi perdent la seva escalfor interna en episodis periòdics de renovació en massa de la seva superfície.
El diàmetre de Venus és de 12.092 km i la seva massa és d'un 81,5% respecte de la Terra. Venus posseeix una densa atmosfera, composta en la seva major part per diòxid de carboni i una petita quantitat de nitrogen. L'enorme quantitat de CO2 de l'atmosfera provoca un fort efecte hivernacle que eleva la temperatura de la superfície del planeta fins a prop de 460 °C a les regions menys elevades prop de l'equador.
El camp magnètic de Venus és molt dèbil comparat amb el d'altres planetes del sistema solar. Això es pot deure a la seva lenta rotació, insuficient per a formar el sistema de «dinamo interna» de ferro líquid.
Venus té una lenta rotació retrògrada, el que significa que gira d'est a oest, en comptes de rotar d'oest a est com la majoria dels altres planetes més grans.
A més d'aquesta inusual rotació retrògrada, el període de rotació i el període orbital de Venus estan sincronitzats de tal forma que Venus sempre presenta la mateixa cara a la Terra quan els dos planetes es troben en la seva màxima aproximació en cada conjunció inferior.
Venus va ser visitat per primera vegada per la sonda soviètica Venera 1. El llançament es va produir el 12 de febrer de 1961 però el senyal de ràdio de la sonda es va perdre abans de la seva arribada al planeta. La primera sonda espacial que es va acostar a Venus va ser la sonda americana Mariner 2 en 1962. En 1967 la sonda soviètica Venera 4 va ser capaç de submergir-se en l'atmosfera de Venus. La primera sonda que va aconseguir tocar la superfície de Venus va ser la Venera 7 l'any 1970. Posteriorment, les sondes Venera 9, 10, 13 i 14 van ser capaces d'enviar algunes poques fotografies de la superfície.
 |
| Venus |
Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda. Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l'anomena el "planeta germà" de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general.
Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d'àcid sulfúric, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible. La seva atmosfera és la més densa de tots els planetes terrestres.
Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra, però aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desèrtica amb roques en forma de lloses.
El sòl mostra proves de vulcanisme, i el sofre de l'atmosfera podria indicar que hi ha hagut erupcions recents. Tanmateix, encara és un enigma per què no es troben rius de lava al voltant de cap de les calderes visibles. Hi ha un baix nombre de cràters d'impacte, cosa que mostra que la superfície és relativament jove, amb una edat d'aproximadament 500 milions d'anys. No hi ha cap indici de tectònica de plaques, possiblement perquè la seva escorça és massa dura per subduir sense aigua que la faci més fluida. En comptes d'això, és possible que Venus vagi perdent la seva escalfor interna en episodis periòdics de renovació en massa de la seva superfície.
El diàmetre de Venus és de 12.092 km i la seva massa és d'un 81,5% respecte de la Terra. Venus posseeix una densa atmosfera, composta en la seva major part per diòxid de carboni i una petita quantitat de nitrogen. L'enorme quantitat de CO2 de l'atmosfera provoca un fort efecte hivernacle que eleva la temperatura de la superfície del planeta fins a prop de 460 °C a les regions menys elevades prop de l'equador.
El camp magnètic de Venus és molt dèbil comparat amb el d'altres planetes del sistema solar. Això es pot deure a la seva lenta rotació, insuficient per a formar el sistema de «dinamo interna» de ferro líquid.
Venus té una lenta rotació retrògrada, el que significa que gira d'est a oest, en comptes de rotar d'oest a est com la majoria dels altres planetes més grans. A més d'aquesta inusual rotació retrògrada, el període de rotació i el període orbital de Venus estan sincronitzats de tal forma que Venus sempre presenta la mateixa cara a la Terra quan els dos planetes es troben en la seva màxima aproximació en cada conjunció inferior.
Venus va ser visitat per primera vegada per la sonda soviètica Venera 1. El llançament es va produir el 12 de febrer de 1961 però el senyal de ràdio de la sonda es va perdre abans de la seva arribada al planeta. La primera sonda espacial que es va acostar a Venus va ser la sonda americana Mariner 2 en 1962. En 1967 la sonda soviètica Venera 4 va ser capaç de submergir-se en l'atmosfera de Venus. La primera sonda que va aconseguir tocar la superfície de Venus va ser la Venera 7 l'any 1970. Posteriorment, les sondes Venera 9, 10, 13 i 14 van ser capaces d'enviar algunes poques fotografies de la superfície.
 |
| Sonada Americana, Mariner 2 |
Paral·lelament, el programa americà d'exploració espacial va enviar les dues sondes del programa Pioneer Venus al planeta. En 1985 les sondes soviètiques Vega 1 i 2 van deixar anar sondes en forma de globus aerostàtic. Cap dels aparells en superfície va resistir més d'unes 2 hores les altes temperatures i pressions de Venus. El 1990 la sonda americana Magellan va realitzar mesures de radar del 98% de la superfície del planeta.
Per al futur hi ha algunes sondes projectades, com la PLANET-C (Venus Climate Orbiter) japonesa, la Venus Entry Probe (VEP) europea i la Venera-D russa.
Per al futur hi ha algunes sondes projectades, com la PLANET-C (Venus Climate Orbiter) japonesa, la Venus Entry Probe (VEP) europea i la Venera-D russa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada