SATURN

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa "semblant a Júpiter". S'anomena així en honor al déu romà Saturnus, equivalent al déu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani.

Saturn

El planeta Saturn està compost d'hidrogen, amb petites proporcions d'heli i altres elements. L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen metàl·lic i una capa gasosa exterior. Té forma ovalada, esta aixafat pels pols i sobresurt pels costats, te una superfície de 4.27 x 10¹⁰ km, un  volum de 8.2713 x 10¹⁴ km i una massa de 5.6849 x 10²⁶, 95 vegades més que la Terra. L'atmosfera exterior té una aparença generalment uniforme, els vents poden arribar a una velocitat de 1.800 km/h, i són significativament més ràpids que els de Júpiter. 

Saturn té un gran nombre de llunes. El nombre precís és indeterminat però de moment s'han identificat 61 llunes, i 3 no confirmades. Moltes llunes són molt petites: 34 tenen un diàmetre inferior a 10 km, i unes 14 de menys de 50 km. Només set tenen prou massa per haver-se col·lapsat en equilibri hidrostàtic per la seva pròpia gravetat: Mimes, Encèlad, Tetis, Dione, Rea, Jàpet i Tità.

Tità, la lluna més gran de Saturn, és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera densa. Mentre que la majoria de les llunes del sistema saturnià són petites, Tità, comparat amb aquestes, es un gegant. Després del Sol, els vuit planetes i la lluna de Júpiter Ganimedes, Tità és l'objecte amb més massa del sistema solar. 

Tità

Saturn té un sistema d'anells prominent, que consisteix principalment en partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. Van ser observats per primer cop per Galileo Galilei el 1610 pero no els va identificar com a tals. S'estenen en el pla equatorial del planeta des dels 6.630 km als 120.700 km per damunt de l'equador del planeta. 

Anells de Saturn

Saturn no té només un anell, en té molts. Estan formats per milions de partícules, més o menys arrenglerades, que van de la mida d’un gra de pols fins a un metre. Entre aquestes partícules hi ha interaccions. Els anells són molt prims, amb fileres molt estretes de partícules. Això es deu al fet que les partícules són de diferents mides: si fossin totes iguals, només hi hauria un únic anell, uniforme. Cada partícula es comporta com si es tractés d’un satèl·lit independent. Per això, totes les partícules giren al voltant de Saturn, cadascuna en la seva òrbita. Quan una partícula és més grossa que les del costat, es produeix un efecte gravitatori que les separa i crea un buit entremig. Aleshores, el que podia ser un sol anell, es converteix en tres.

Saturn flota en l'aigua

Saturn és l'únic planeta del sistema solar que és menys dens que l'aigua, tret del nucli: la densitat específica del planeta és de 0,69 g/cm³ a causa de l'atmosfera gasosa. Per això, i com que la flotació depèn de la densitat, es podria dir que si hi hagués un recipient d'aigua suficientment gran Saturn hi flotaria, contràriament a la Terra que té una densitat mitjana de 5,5 g/cm³ i s’enfonsaria.