URÀ

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà, el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter).

Urà

La massa d'Urà és aproximadament 14,5 vegades la de la Terra, cosa que en fa el menys massiu dels planetes gegants, mentre que la seva densitat d'1,27 g/cm³, fa que sigui el segon planeta menys dens, després de Saturn.

A diferència dels grans gegants gasosos (Saturn i Júpiter), Urà el classifiquem com a Gegant Gelat ja que té una quantitat major de gel en la seva estructura que no pas de gasos. L'atmosfera d'Urà està composta principalment d'hidrogen i heli, conté una proporció superior de gels, com ara aigua, amoníac i metà, juntament amb hidrocarburs. Té l'atmosfera planetària més freda del Sistema Solar, amb una temperatura mínima de 49 K (−224 °C). 

Tanmateix, igual que en tots els planetes gegants, la part superior de l'atmosfera experimenta vents molt forts en la direcció de la rotació, les velocitats del vent poden arribar als 250 metres per segon (900 km/h).

Titània

Urà té 27 satèl·lits naturals coneguts. El sistema de satèl·lits d'Urà és el menys massiu entre els gegants gasosos. Els noms d'aquests satèl·lits s'anomenen en honor dels personatges de les obres de Shakespeare i Alexander Pope. Els cinc satèl·lits principals són Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.  El satèl·lit més gran, Titània, és un cos esfèric de 1.578 km de diàmetre i no té atmosfera. La característica geològica més important que s'ha pogut observar és un enorme canyó molt més gran que els de la Terra. Aquesta i d'altres cicatrius en la superfície del satèl·lit indiquen que en algun temps passat hi va haver activitat tectònica a Titània. 

Urà fa una volta al Sol cada 84 anys terrestres. La seva distància mitjana amb el Sol és aproximadament 3.000 milions de quilòmetres. Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

El sistema d'Urà té una configuració única respecte als altres planetes perquè el seu eix de rotació està molt tombat, els seus pols nord i sud es troben on la majoria dels altres planetes tenen l'equador. Cada pol rep al voltant de 42 anys de llum solar contínua, seguits per 42 anys de foscor. La raó de la inclinació inusual de l'eix d'Urà no es coneix amb certesa, però l'explicació més habitual és que durant la formació del Sistema solar, un protoplaneta de la mida de la Terra va xocar amb Urà, provocant-li el canvi d'orientació. 

Eix de rotació de Urà